Ara sóc a Alacant!
Aquest racó és per contar les vivències més significatives d'aquest any que m'ha tocat viure a Alacant

Hola, ara si que l'he feta bona, una setmana que tinc de vacances i "ala" cap a Turkia, "ala" allà on el turc, però mirà per on la gent del grup era majoritariament catalanoparlant, de Mallorca, de València, de Castelló, inclòs de Fraga (zona d'Aragó que és frontera a Lleida i parlen lo Fragatí), com que els turcs sols parlen turc i molt malament l'anglés, nosaltres a lo nostre, a parlar amb el nostre idioma, i els turcs que no parlen res, però que paren l'orella, tot per veure d'on eres i dir-te dos o tres paraules en el teu idioma, i enganjar-te per vendre't qualsevol cosa, ens identificàven en sentir-nos parlar amb italians, jo una sonrriseta i prou, que són molt engorrosos, ens quedaven mirant i poques vegades l'atinaven, així que passaves mirant la mercaderia i no els feies molt de cas, com si no sabés que et dien, així que la part farragosa dels turcs ens l'hem tret de damunt, així, que el viatge ha resultat prou tranquil, Turkia, xè!!! molt bonica, no  esperava veure el que he vist, Antalya com Benidorm "a lo bèstia", és a dir, quilòmetres i quilòmetres de edificis alts prop de la platja preparats per rebre el turisme, ( i sense importar-los desfer la natura, ni les dunes naturals de les platges d'arena, ni els acantilats naturals) el vert de la xespa i les tumbones de plàstic blanc, arriven fins i tot a casi tocar l'aigua. D'ací vam a anar cap al centre de la provincía i de Turkia, el paissatge primer com si fós que anares cap a Teruel, després com si fós que estigueres als Pirineus amb montanyes nevades i tot i al final a la Capadocia, com si fós "la ciutat encantada de Cuenca" també  "a lo BÈSTIA" els turcs poden traure molt de partit del seu país llàstima que siga a canvi de desfer la natura.

Hola, ací estic, a un racó de la costa d'Alacant, no sé quant va começar tot, però el fet és que després de treballar uns anys i , després d'alguns intents, no vaig tindre sort ni ha la primera, ni a la segona, ....., vaig aprovar unes oposicions a Professora de Secundaria, i a la fi tinc un destí definitiu ací a Alacant.....,
Ja sóc fadrineta, ja tinc una família de dos filles adolescents, un marit de 50 anys i un matrimoni de 25 anys, i estic molt integrada en la vida social del meu poble, també tinc uns pares que ja són majors, però gràcies a Dèu, i a la fam que van passar a la post-guerra estan molt sans i es conserven joves "per a la seua edat" són els dos molt actius,.......
Ara bé! on està el problema? si és que hi ha algun problema? encara no sé si serà un problema, la situació es que jo no sóc d'Alacant, sóc de l'horta de València, i ara que sóc ací, resulta que és molt difícil parlar en valencià, escoltar-lo encara més, qui ho diria! encara no m'ho crec que al País Valencià tinguera jo que parlar castellà, així que he pensat en fer aquest blog per poder expressar-me en la llengua en que pense, ja que acabe d'adonar-me que estic en una situació molt pareguda a la que fa just 30 anys erem respecte a la nostra llengua, erem a la resistència amb gent com Ovidi, Raimon, Lluis Miquel, Paco Muñoz, Al tall......cantàvem el que no ens deixàven dir parlant, després an passat uns anys que ens va paèixer que anàvem cap la normalització de la nostra llengua, parlàvem, escriviem, i ens comunicàvem en valencià, i ara mira per on, m'adone que estem altra vegada en una situació en la que cal passar a la resistència, per això grups com obrint pas, la gossa sorda, ........ començen a sentir-se en les manifestacions de la gent més jove, en les festes per als joves i és que casi tots els "majors" sense adonar-nos  ens em castellanitzat, doncs em negue, em passe a la resistència, no sé si perquè també em negue a fer-me major, o perquè pense que la gent jove s'adona del que passa, mentre nosaltres ens fem comòdes en la situació que ens toca viure, o perquè en resisteixc a quedar-me definitivament en una terra on no puc parlar en la llengua que pense...............